El llindar. Els intermedis que transcendeixen la dualitat. Aparents estats que interpel·len les fronteres, les línies, la transitorietat. Estats físics o mentals que, sent eteris, alguns els tenim assumits i definim com a reals i tangibles, d’altres són vestits d’aire, i també n’hi ha que ni coneixem.

Hi ha tradicions que valoren aquests estats per a transcendir-los, hi reconeixen el llindar. Entre el cel i la terra hi ha un pont que els fon, el seu pas és en aquests intermedis. La por de la incertesa és un peatge, i el valor el seu pagament.