Commou descobrir l’atemporalitat en el pintat en estudiar detingudament els cartons per a tapissos de Goya. Goya sublima l’anècdota costumista, i la transcendeix. En els seus cartons hi ha un bategar, potser involuntari, que ens parla de l’eternitat del moment.

“Franciscos” part de la reflexió en aquest bategar, que roman quan les figures que protagonitzen aquestes escenes han desaparegut i aquests espais s’han transformat. El buf no té memòria i encara resideix allí. Observar aquest alè i descobrir-ho en l’absència de tota acció i presència humana, ens acosta a una idea d’eternitat en aquest món