L’observador hi és permanentment. Escenogràficament, la contemplació des del lloc de l’observador la situem per sobre del pla del subjecte i desplaçat d’ell. Aquesta és una gentilesa (la del mirador) per aconseguir una falsa lectura de la totalitat del subjecte, des del primer pla a l’horitzó. La lectura verdadera, i amb possibilitats de no ser gens subjectivada, és realitzar l’essència del paisatge, més enllà de les formes, dels sentits i la interpretació.

Gentilesa també per situar-nos en el mirall de la realitat, que mostra un subjecte sempre en moviment; la temporalitat i el canvi. També, des del mateix punt d’observació, acceptem la nostra aparent parcialitat i la teatralitat contemplant al·legories del mite, aires místics, horitzons diversos. Tantes veritats com ments.

Els mestratges que ho instrueixen utilitzen el mètode progressiu creant trajectes, suggestions, atmosferes de coneixement vs. ignorància. De la foscor a la llum.