Jaume Mestres Angla (Manresa 1964)
Resideix prop de Barcelona.
De la tradició familiar ha heretat molts dels coneixements i les tècniques sobre els materials pictòrics. Estudia a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on s’especialitza en pintura. L’any 1991 és becat per l’École Nationale des Beaux-Arts de París.
A més de l’art, la seva vida professional aconsegueix una llarga llista de treballs i vivències que es mouen entre tallers de grafisme, cromatisme, escenografia, restauració, decoració i fotografia. La tradició i l’ofici es converteixen en un rerefons al costat de l’experimentació, la innovació i la filosofia per a la pintura en el seu vessant d’art contemporani.
Membre del Patronat i de el Consell Editorial de la Fundació Mestres Cabanes.
Membre de l’Ass. d’artistes visuals de la Catalunya central.
Formació:
Formació pictòrica amb Jan Voss a L’École Nationale des Beaux Arts de París.
Formació artística en l’especialitat de pintura amb Ferran García Castell, Xavier Grau, Genovart i Hernández Pijoan a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Formació amb Swami Satyananda Saraswati.
Exposicions:
Estudi +3, Manresa (2022)
Artenllà galeria. Barcelona. (2021)
91 exposició d’artistes manresans. Manresa (2021) 1er premi.
Artenllà galeria. Barcelona. Col·lectiva (2021)
Artenllà galeria. Barcelona. Col·lectiva (2020)
Vi_suals. Manresa . Col·lectiva (2020-21)
Art confinat. Manresa. Col·lectiva (2020)
Espai[b]. Barcelona. (2020)
Espai[b].Barcelona. Col·lectiva (2019)
Interval. L’Ametlla del Vallès (2019)
Galería Sol. Granollers (2018)
Espai Tranquil de Berbany. Granollers (2018)
Espai d’Art. Manresa (2017)
Casa Fornells Uró. Sant Fruitós de Bages (2017)
Cercle Artístic. Manresa (2013)
Estudi +3. Manresa (2008)
Escola d’Art. Manresa (2004)
Galeria Calders. Barcelona (2003)
Galeria Bcnet. Barcelona (2002)
Espai Códols 16. Barcelona (1997)
Exposició en diferents espais d’àmbit privat en el cicle expositiu “La carpeta de mà en mà”. (1992-2002)
Espai expositiu de l’École National de Beaux Arts, París (1991)
Galeria Artual. Col·lectiva. Barcelona (1990
Instalació “Iglús en los Monegros” en Vilanueva de Sijena. Projectj subvencionat per la Diputación de Aragón (1990)
Col·laboracions:
Pintures per al film “Fred” del director Santi Trulleque (2020)
Intervenció artística sobre fotografies per a l’exposició i llibre de “Contra desapareguts” de Gustavo Germano (2019)
Litografia “Llum” per a la Fundació Universitària de Bages (2010)
Il·lustració de portada i interiors per al llibre “Vincles” d’Àngels Torras (2009)
Il·lustracions per a l’escenografia de “L’edat de la paciència” de la cia. de dansa contemporània Mudances d’Àngels Margarit (1999)
Col·laborador com a pintor a l’escenografia per a l’obra “Estrips” de Toni Cabré. Companyia Santa Companya (1999)
Realització de panells pictòrics per a l’exposició “Buda, camí d’orient” de la Fundació Caixa de Manresa (1995)
Col·laboracions artístiques per a muntatges i exposicions, per l’Estudi de Lluís Mestres i B.E.C S.A (1988-1992)
Membre de l’equip per al Pla cromàtic de l’Eixample de Barcelona. Recerca i elaboració de la carta de colors de l’Eixample. (1991)
Il·lustracions per a la col·lecció pedagògica Traça de edicions Eumo (1988)
Col·laboració en el taller de Serigrafia Vallirana. (1990-1991)
Altres:
President d ‘Advaitavidya. (2011-2018)
Ponència al Fòrum Psyche, “I jornades d’Integració psiquedèlica” de la Fundació ICEERS (2017)
Membre fundador de la Federació Hindú d’Espanya (2016)
Col·laboració literària en el llibre “Ausencias” de Gustavo Germano (2007)
Gestió de la galeria BCNet, Barcelona (2000-2003)
Participació en el pla interiorista del centre residencial governamental i diplomàtic de Nouakchott (Mauritània) (1999)
Colaboracions a l’estudi de fotografia de Becky Lawton (1997-1999)
Comissari i vitalitzador de “La perla de còdols”. Trobades d’art interdisciplinari (1993-1998)
Reviews/Press (catalan)
Eterns, aquesta sèrie de paisatges d’amplis horitzons i il·luminació iridiscent, a mig camí entre la figuració i l’abstracció, són com un “entredós” francament fascinants.
Ovidi de Cardona. 2022
_
91 EDICIÓ DEL CONCURS D’ARTISTES MANRESANS
L’abstracció de Mestres guanya al Casino. Jaume Mestres triomfa en la 91 edició del Concurs. El manresà va sorprendre al jurat amb la seva obra «Bavarada»
Albert Blaya. Regió 7. 2021
https://www.regio7.cat/cultures/2021/08/27/l-abstraccio-mestres-guanya-casino-56583832.html
_
Vi-suals
https://www.firaviba.cat/vi-suals.php
_
Al taller, pintant, hi ha diàlegs, de vegades intensos. Van del braç de la vivència i, sobretot, de si aconsegueix deslliurar l’obra d’ell tot i ser de la seva clara factura.
Clara Prat. D’A L’Amindola. 2020
_
D’un tenebrisme molt més acusat fou l’obra “La deriva de la desmesura” de Jaume Mestres, pintor d’arrels manresanes especialitzat en el treball de textures matèriques d’una gran intensitat expressiva.
Ovidi de Cardona. Núvol. 2020
https://www.nuvol.com/art/immunitat-creativa-a-la-catalunya-central-120898
_
Una de les pintures més destacables i lluïdes de la mostra per la seva qualitat matèrica ha estat “L’arada del Magnànim” de Jaume Mestres, de subtils i vibrants gradacions iridescents.
Ovidi de Cardona. Núvol. 2019
https://www.nuvol.com/art/de-festes-majors-i-artistes-locals-batecs-artistics-al-cor-de-catalunya-62796
_
La diària trajectòria d’experimentació artística nodreix l’actual pintura, que es caracteritza per la utilització del color curosament i també per la singular personalitat tant en les temàtiques com en l’estil. Defineix un treball on mística i contemplació, amb una solidesa i segell molt personal. Les textures, cromatismes i matisos treballats amb diferents tipus de materials tant industrials com naturals plasmen una pintura alhora delicada i impactant.
Granollers digital. 2018
https://granollers.cat/agenda/ajuntament/inauguraci%C3%B3-de-lexposici%C3%B3-cartografies-de-lhoritz%C3%B3
_
Som artistes contemporanis però treballem a la manera clàssica, i la gent de l’ofici ho veu.
“El cicle d’Art al Jardí mostra les connexions entre Jaume Mestres i Mariona Vilaseca ” Toni Mata. Regió 7. 2017
_
Aturar-se davant un quadre de Jaume Mestres és intuir que la pintura amb majúscules vindrà a suggerir-te delicadament a cau d’orella que la realitat no té ni principi ni final. El seu treball recent destil·la un pòsit de naturalitat fruit del que se sap viscut i ha sabut unir sense complexes mestratge tècnic i una forta convicció pel llenguatge pictòric contemporani. Mestres ens parla de la seva experiència, de la recerca profunda entre allò matèric i espiritual de les veritats més profundes de l’ànima i ho fa sense exageracions, amb la dolçor de la mà experimentada i de la veritat del seu anhel. Que l’univers personal de l’artista està marcat per la metafísica oriental des de fa anys ho fa palès el seu fons més que les seves formes, el seu procés més que el seu gest. Extreu de la seva mística més elevada una mirada que tenyeix el microcosmos de pura bellesa. Les seves darreres obres mostren el seu treball més madur on la plasticitat de la textures i el treball excepcional del color ens evoquen més que ens mostren i que, com les grans veritats, hem d’anar desgranant amb constància i temps. Una oportunitat de deixar que la seva pulsació flagrant, fruit d’un treball profund, arribi a copsar els espais més subtils de l’experiència. Una subtilesa que esdevé flaire, vibració i poesia…
Irene Jimeno, historiadora de l’art i comissària d’exposicions. Col·labora amb diferents institucions per al comissariat i gestió de l‘art català a nivell nacional i internacional. 2017
_
…”S’aprecia l’absorció del pòsit intel·lectual i sensitiu de viatges, la reflexió i el pensament realitzats en els darrers anys. Del Mahat, un llenç hipnòtic de gran format, exemplifica l’anhel de l’autor per dotar les seves obres de la musicalitat”…
Toni Mata, Regio 7. 2013
https://www.regio7.cat/cultures/2013/11/29/dimensio-mes-filosofica-l-obra-50522027.html
_
Jaume Mestres Angla és l’hereu d’una saga familiar d’artistes, amb un art que neix de l’experimentació i transmet la força de les vivències, l’experiència pròpies d’algú que ha viscut amb intensitat i ha sentit, i ens descobreix allò que és important a la vida.
Nació digital 2013
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/39631/cercle-artistic-acull-exposicio-jaume-mestres-angla
_
…”En l’obra del Jaume Mestres podríem estar temptats de veure un sol i les òrbites dels planetes girant en torn seu o bé la representació d’un àtom, conjuntant així el macrocosmos i el microcosmos… L’artista sent on cal deixar d’avançar i aturar-se” …
Xavier Melloni, 2010 *
_
La pintura de Jaume Mestres està marcada per una base de Neoexpressionisme i ressegueix el rastre de diferents derivacions del informalisme, i parteix en tot moment de l’experència viscuda i amb una total permeabilitat de les emocions…. obres de caire intimista i compromeses amb el moment present que viu l’artista.
Oriol Fontdevila. Cultures, Regió 7. 2004
_
M.Jaume Mestres a travaillé avec succés dans mon atelier aà l’École des Beaux-Arts. Par sa participation à la discussion et par l’apport personnel de sa peinture in a enrichi la vie d’atelier.
Jan Voss 1991
*Adjunt
Xavier Melloni i Ribas
Coneixement per l’aigua i la llum
1
Els humans cerquem conèixer, perquè conèixer ens permet con-néixer, tornar a néixer a través d’allò que hem vist, palpat o sentit.
En la contemplació d’aquestes litografies no és tracta tant del coneixement de la llum i de l’aigua i sinó d’obrir-nos a una captació més pregona d’on provenen aquests dos elements de la natura, mitjançant la seva evocació en la materialitat d’un paper, d’uns colors i d’unes formes.
L’obra d’art és matèria capaç d’engendrar dintre seu un nou nivell de consciència. A través de línies i colors aigua i llum són re-presentades, això és, es fan presents, però sense poder-les capturar en una imatge que permeti identificar-les massa fàcilment.
2
L’art abstracte suscita sempre a la temptació de fer-lo figuratiu. La temptació de veure formes conegudes on només hi han insinuacions i sinuositats que evoquen el tema no per la figuració sinó per la textura, pels colors, pel moviment intern de les línies.
En l’obra del Jaume Mestres podríem estar temptats de veure un sol i les òrbites dels planetes girant en torn seu o bé la representació d’un àtom, conjuntant així el macrocosmos i el microcosmos;
i en l’obra de la Mariona Vilaseca podríem estar temptats de veure la silueta d’un peix, o la conjunció de les aigües de dos rius.
Però aleshores els hauríem capturat. I no naixeríem de nou. Només repetiríem la projecció del món que ja coneixem.
3
Copsar la subtilesa d’una obra d’art no és un acte immediat.
Cal apropar-se al món de l’artista allà per on ell o ella s’han mostrat.
Qui contempla una obra artística fa el camí invers de l’artista: hi accedeix a partir del resultat final d’un llarg procés.
Per això és important poder accedir a les petjades del recorregut i transitar-lo lentament en les dues direccions, desconstruint i reconstruint el procés creatiu.
Mirem per uns moments el procés de gestació de les litografies de la Mariona Vilaseca: No hi havia prou amb el blau o les sinuositats d’unes línees per evocar l’aigua, calia el marró del fons del riu o l’aigua que arrossega el fang de la terra, perquè rarament coneixement l’aigua en estat pur.
Mirem ara el procés de gestació de les litografies del Jaume Mestres: El groc primer, massa feble, mancat del taronja que és resultat de la trobada amb el vermell de la passió. Què és la llum sinó resultat d’una misteriosa i llunyana combustió. Així neix el coneixement, d’aquestes barreges.
L’artista sent on cal deixar d’avançar i aturar-se. La resta de la sèrie de litografies queda impresa en la retina de cadascú i desprès en la seva ment, i en la memòria que queda d’elles quan hom ja no disposa de la imatge original. I això en cadascú i en cadascuna es perllonga l’acte creador.
La força de l’artista rau en fecundar la retina de tal manera que neixin noves comprensions del que han tractat de comunicar mitjançant l’evocació de l’aigua i la llum.
4
En la recerca d’una percepció no-dual de la realitat, partim de la dualitat: llum i agua són elements complementaris, com ho són l’home i la dona que troben la seva unitat donant vida a un tercer.
Home i dona, s’han decantat espontàniament pel que pertany al que la naturalesa tendeix a concentrar en cada gènere: és propi de la dona la sinuositat i subtilesa de l’aigua; és propi de l’home la irradiació solar.
Presentats aquí com una unitat, ens aproximen al coneixement de la realitat no-dual que no anul.la les diferències sinó que les harmonitza en un nou nivell de con-naixement.
Què podem fer, què podem desitjar sinó allò mateix que els mateixos artistes han volgut al convocar-nos?
Apropar-nos a una forma de coneixement que no prové de les paraules sinó de la contemplació d’aquestes litografies i esdevenir llum i fluir com l’aigua, per poder tenir més coneixement de la realitat pregona de la qual neixen l’aigua i la llum i la nostra capacitat mateixa de percebre-les.
Xavier Melloni i Ribas
Sobre l’obra de la Mariona Vilaseca i el Jaume Mestres
FUB, Manresa 18 de juny 2010
